A fons

És obvi que en els darrers temps les formes de participació han patit canvis importants. La implicació d’una part de la ciutadania en el marc dels partits institucionals ha passat a compartir escenari amb ciutadans i ciutadanes que s’impliquen en partits de recent creació que plantegen nous espais de participació, o que s’involucren activament de forma puntual o continuada en entitats i moviments socials que treballen per defensar drets que es veuen en perill, com el dret a un habitatge digne o el dret al propi cos. Paral·lelament, els partits institucionals han passat a centrar part dels seus debats en les qüestions de regeneració i qualitat democràtica per mirar d’adaptar-se a la nova realitat i satisfer, encara que sigui parcialment, una ciutadania que reclama més i millors formes de participació.

La possibilitat de votar cada quatre anys per renovar la confiança en els polítics o, al contrari, retirar-los el suport per la seva gestió, ha quedat curta a ulls d’una ciutadania que exigeix més espais per decidir de manera directa què i com es fa. Una ciutadania que reivindica nous mecanismes de transparència que li permetin seguir de prop la tasca dels i les representants polítiques i que facilitin el rendiment de comptes més enllà de les cites electorals.

També ha quedat clar repetides vegades que els partits institucionals encara són lluny d’ajustar-se a aquesta nova realitat, cercant i oferint nous mecanismes que apropin la política a la ciutadania. A Catalunya, vivim des de fa alguns anys un augment considerable de la implicació dels catalans i catalanes en la política, malgrat encara queda molta feina per fer i molt de camí per recórrer. Una majoria aclaparadora de la ciutadania es mostra a favor del dret a decidir respecte al futur polític de Catalunya, però no només. Cal que la possibilitat de consultar la ciutadania sobre qüestions fonamentals com ara el futur polític del seu territori, s’extrapoli també a altres qüestions socials, econòmiques o mediambientals. Les consultes poden, sense cap mena de dubte, esdevenir un dels elements que garanteixin l’apropament de la política a la ciutadania, al mateix temps que poden facilitar la corresponsabilitat dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics, poc freqüent ni afavorida fins ara.

Així doncs, en el cas de Catalunya, la consulta prevista pel 9N esdevé una veritable oportunitat. Una oportunitat d’implicar els catalans i catalanes en les decisions que han de prendre els i les representants polítiques. Una oportunitat d’establir un precedent pel que fa a consultar el poble sobre aquest i altres temes. Una oportunitat per permetre als i les joves participar d’una decisió fonamental pel conjunt del país. Per assegurar que aquells que no vam tenir la possibilitat de manifestar el nostre parer davant la votació de la Constitució, puguem expressar-nos ara. Per ampliar la democràcia i donar veu i vot també als joves d’entre 16 i 18 anys.

Aquesta darrera qüestió, el vot als 16 anys, ha estat una reivindicació històrica del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), com també vam defensar en el marc del Ple monogràfic sobre la situació de la joventut que es va celebrar el juliol de 2013 al Parlament de Catalunya, i és que el fet de garantir el vot als 16 anys té repercussions importants en la política. En primer lloc, afavoreix el rejoveniment de les llistes electorals i també de les propostes polítiques que els partits plantegen en el marc de les campanyes electorals, pel simple fet d’ampliar el segment de població amb dret a vot per sota dels 18 anys. A més a més, amb l’aplicació d’aquesta mesura s’amplia el nombre de votants obtenint resultats més representatius i plurals i, per tant, més democràtics, i fomenta l’esperit crític i la corresponsabilitat entre les persones joves de manera que podria ser una bona eina, tot i no ser l’única, per aconseguir superar la desafecció política envers els partits institucionals, la qual es desprèn fàcilment de l’anàlisi de les dades obtingudes a les darreres enquestes de joventut i participació. L’ampliació del percentatge de votants joves és especialment interessant en el marc d’una població cada cop més envellida, com la que ens trobem en països com el nostre, on el vot jove va perdent incidència.

Però cal que anem molt més enllà de la participació política. Des del CNJC entenem la participació en el sentit més ampli de la paraula. Són moltes les persones joves implicades en infinitat de projectes associatius (polítics però també educatius, sindicals, socials, culturals, etc.) amb caràcter voluntari i finalitat de transformació social, però és obvi que si els i les joves tinguessin molt més a l’abast tots aquests projectes, encara en seríem molts més.

És per això que des del CNJC hem reivindicat arreu la necessitat que l’escola promogui la cultura associativa entre els i les joves i permeti la interiorització dels hàbits participatius a partir de la seva implicació activa en el dia a dia de la comunitat escolar però també de forma transversal en les diverses activitats i matèries que s’imparteixen als centres educatius, per tal d’afavorir el compromís dels infants i joves i que es propiciï la formació en els hàbits democràtics i de convivència.

Així doncs, creiem fonamental que s’afavoreixi l’apropament del moviment associatiu juvenil (MAJ) als centres escolars, facilitant l’ús de les instal·lacions escolars per part de les entitats juvenils fora dels horaris lectius, la qual cosa permetria no només solucionar l’evident necessitat de les organitzacions juvenils de disposar d’espais on poder dur a terme les seves activitats, sinó que a la vegada permetria posar en contacte els alumnes amb les entitats del seu territori i afavorir la seva participació i implicació en l’activitat de les mateixes. D’aquesta manera, s’afavoreixen les vinculacions amb el món associatiu juvenil i que els i les joves adquireixin competències pròpies del MAJ com ho són l’esperit crític, la consciència democràtica o l’autoorganització, fent que els i les joves que s’hi veuen involucrats prenguin una actitud transformadora i esdevinguin persones més interessades i capacitades per participar de manera activa en aquelles decisions que afecten el seu entorn en particular i la societat on viuen en general.

En aquesta mateixa línia, de treballar i vetllar perquè l’administració i els diferents organismes ofereixin el màxim de suport i mirin de tenir la màxima complicitat amb el moviment associatiu en general i el juvenil en particular, darrerament hem reflexionat en els espais de participació que disposen les entitats del CNJC al respecte a la nova llei de voluntariat, que es troba actualment en tràmit parlamentari. Creiem fermament que aquesta legislació ha d’esdevenir una eina de foment i suport de l’associacionisme i el voluntariat així com de visibilització i reconeixement de la seva tasca, i no pot representar en cap cas l’entorpiment de la seva activitat o un augment de la burocratització.

Així doncs, des del Consell Nacional de Joventut de Catalunya reivindiquem la necessitat d’oferir a la ciutadania, però especialment a les noves generacions, nous mecanismes i espais de participació que facilitin la seva implicació en la presa de decisions sobre els afers públics, l’augment de la transparència o el rendiment de comptes. Al mateix temps, les administracions i organismes han de treballar per integrar i vehicular l’encaix de les noves formes de participació, moviments socials, etc. que plantegen nous reptes i presenten maneres de treballar innovadores. També defensem fermament que la implicació de la ciutadania en el marc de les entitats i especialment en el moviment associatiu juvenil, esdevé clau en la formació de ciutadania activa, crítica i amb voluntat de transformació social, que paral·lela i posteriorment participa i participarà de manera més intensa, compromesa i plena mitjançant la diversitat d’espais i formes ja disponibles o encara per crear.