logo   logos
   

A fons

CLAUS DE LA GARANTIA JUVENIL
   

Dues experiències: Alt Empordà i Alt Camp

Joan Salellas (tècnic comarcal de Joventut de l'Alt Empordà) i Mireia Galimany (tècnica impulsora del programa al Consell Comarcal de l'Alt Camp)
 
 

La GJ a l’Alt Empordà
Després d’uns mesos d’implementació del Programa de la Garantia Juvenil podem fer un primer balanç del seu desplegament a la comarca de l’Alt Empordà. Destacar de l’Alt Empordà una sèrie de característiques que fan que sigui una comarca amb unes singularitats especials i diferents de molts dels territoris de Catalunya. Aquesta és la comarca amb més municipis de Catalunya, concretament 68, molts dels quals tenen una població inferior al miler d’habitants, és una comarca fronterera que porta a una gran mobilitat de béns i de persones, on hi conviuen 51 nacionalitats diferents. És la comarca amb l’índex d’immigració més alt de Catalunya (26,50 % del total de la població), té alts percentatges d’abandonament escolar i és una de les comarques que més ha patit la crisi econòmica ja que molts dels llocs de treball estaven vinculats a la construcció i al sector serveis. La conseqüència de tot això porta a un elevat nombre d’atur i en especial d’atur juvenil. Vist tot això, des de l’Oficina Jove de l’Alt Empordà sempre hem cregut en fomentar i potenciar programes, com la GJ, que afavoreixen l’emancipació dels nostres joves. Des d’un inici hem apostat pel programa veient-lo com una oportunitat de poder combatre la manca d’oportunitats i l’atur juvenil dels i les joves de la comarca.

La GJ és un programa que entra amb molta energia i que pot arribar a ser molt beneficiari pels joves. No obstant això, ens trobem amb tres problemes: primer, el sistema d’inscripció és molt lent i dificultós i comporta que molts joves es cansin i es quedin pel camí. En segon lloc, s’està donant una visió errònia del que és el programa. La GJ no és un espai de socors als instituts en els casos dels joves més conflictius o amb més dificultats (nosaltres orientem i intentem conduir al jove cap allà on li sigui més beneficiós). La GJ tampoc no és un espai destinat únicament a persones no formades (atenem tots els col·lectius), ni una ETT a la qual les empreses ens enviïn ofertes de feina diàriament. I en tercer lloc, la majoria de projectes formatius associats a la GJ encara no estan actius fet que provoca que molts dels joves no se’ls pugui derivar al recurs més adaptat a les seves necessitats. El que oferim a través del programa és una atenció personalitzada a cada jove, és a dir, li donem tota la informació necessària perquè pugui escollir l’itinerari formatiu o professional que més s’adapti a les seves necessitats o inquietuds. Els oferim cursos per a millorar la formació, ofertes de feina, pràctiques en empreses, derivació en espais de recerca de feina, feina/pràctiques a l’estranger, assessorament a futurs emprenedors...

Un altre punt important a l’hora de desplegar la GJ a la comarca és la incorporació de la figura de dues impulsores del programa, fet que porta a una millora important respecte el treball en xarxa, a donar a conèixer el programa als joves, a les empreses, a les entitats del territori, i al suport a la inscripció i tutorització de joves.

El seu treball també permet detectar quines són les necessitats existents a la comarca. Per exemple, hi ha una manca de cursos per formar-se en oficis específics. Cada vegada tenim menys població capacitada per treballar en oficis bàsics com poden ser carnisser, ferrer, peixater, pastisser, entre d’altres. Destacar l’aposta del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Figueres perquè les dues impulsores treballin conjuntament i coordinadament en un mateix espai. Es pretén que l’Oficina Jove esdevingui el lloc de referència de la GJ pels joves de la comarca. Finalment dir que en aquests moments la major part dels joves inscrits a la GJ no tenen estudis o disposen dels estudis bàsics obligatoris. Esperem que l’aprovació recent de l’ampliació de l’edat màxima per poder ser beneficiari de la GJ (passant dels 24 als 29 anys), sigui un fet important per tal que molts més joves es puguin beneficiar del programa, especialment els que han cursat estudis universitaris i superiors.

L’experiència de la GJ a l’Alt Camp
L’Alt Camp amb una superfície de 538,01 km², compta amb prop de 45.000 habitants; és, doncs, una comarca relativament poc extensa i essencialment rural; això no treu que la seva capital, Valls, estigui dotada d’un potent polígon industrial. Aquesta comarca, formada per 23 municipis, concentra el 55% de la seva població a la capital de comarca, amb quasi 25.000 habitants. Això fa que la densitat de població sigui molt desigual i alguns municipis siguin de dimensions molt reduïdes; hi ha municipis de menys de 200 habitants.

Tenint en compte aquesta realitat demogràfica, a dia d’avui, tots els agents socials que ofereixen els programes formatius a la comarca emmarcats en el programa de la Garantia Juvenil s’ubiquen a Valls. Són quatre centres: dos centres privats de formació, l’Institut Municipal de Desenvolupament Local de Valls i la Cambra de Comerç. La comarca també compta amb una potent fundació per a persones amb discapacitat i malaltia mental que té servei d’intermediació laboral i un centre especial de treball, i que també es planteja entrar en el marc de la formació ocupacional de la Garantia Juvenil.

I pel que fa al treball i ocupació, l’altre gran pilar del programa europeu que ens ocupa, l’Alt Camp disposa d’un portal d’orientació laboral per a joves “vesperfeina.cat”, amb servei d’acollida i acompanyament en la recerca de feina, i borsa de treball del teixit empresarial de la comarca; i amb l’Oficina d’Ocupació de Catalunya que pertoca al territori.
Els joves de l’Alt Camp compten amb tres oficines joves: una ubicada a Alcover –la segona localitat més gran de la comarca-; una altra situada a Valls; i una tercera oficina d’abast comarcal localitzada al Consell Comarcal, també ubicada a Valls. La tècnica impulsora de GJ d’aquest territori es troba a l’Oficina Jove del Consell Comarcal.
De la mateixa manera que en els altres territoris de Catalunya, aquesta figura tècnica, des del maig del 2015, és la que gestiona les inscripcions de la comarca.

Com s’assabenten els joves d’aquesta iniciativa europea? Hi ha diverses vies: a través de les xarxes socials (via facebook) i mitjans de comunicació. També gràcies als cartells publicitaris. Finalment, derivats dels centres formatius on imparteixen formació emmarcada en el programa de GJ, per l’Oficina d’Ocupació de Catalunya i pels diferents ajuntaments de la comarca.

Actualment, a la comarca es comptabilitzen prop de 190 joves inscrits i 35 en procés d’inscripció. Hi ha aquest nombre de joves certament elevat en procés d’inscripció degut al temps de demora de 10-15 dies que suposa el sistema de sol·licitud d’usuari i contrasenya. El jove fa una primera visita a l’Oficina Jove del Consell Comarcal, emplena el formulari i al cap de 10-15 dies li ha d’arribar un codi d’activació al seu correu electrònic. Després, torna a l’Oficina Jove i la tècnica impulsora l’ajuda en la inscripció. Pels joves amb més autonomia i capacitat resolutiva, la tècnica els explica com inscriure’s i duen a terme el procés autònomament a la seva llar.
L’altra via d’inscripció és a través del certificat digital; en aquests casos, la inscripció és possible en el mateix moment.

Des de l’Oficina Jove del Consell Comarcal on s’ubica la tècnica impulsora del Programa de GJ es duen a terme, a més de l’assessorament i ajuda a la inscripció, accions d’orientació laboral i acadèmica. El jove rep assessorament sobre la formació amb o sense finançament de GJ que millor s’adapta al seu perfil personal i professional i, per altra banda, complementant el servei d’acollida i acompanyament en la recerca de feina i borsa de treball de la comarca, també se’ls ofereix orientació laboral bàsica.

Com a recurs ubicat a l’Oficina Jove s’oferiran càpsules formatives d’orientació i motivació laboral per a aquells joves sense un itinerari formatiu i laboral marcat.

 

     
boto_enrere
Associació Diomira | Vilamarí, 54 | 08015 Barcelona | Telf. 93 425 48 23
diomira.org clic