logo   logos
   

A fons

CLAUS DE LA GARANTIA JUVENIL
   

La Garantia Juvenil tindrà 73 impulsors a Catalunya

 

Text: Marta Massagué, cap de la Xarxa d'Agents d'Inserció Laboral del SOC
 
 

Quan parlem d’atur juvenil i intentem fer una anàlisi real de la situació en la que ens trobem sovint ens immergim en debats que giren al voltant de la culpabilització dels nois i noies que es troben inactius, sense feina, i sense cap procés formatiu per millorar la seva ocupabilitat present i futura.

Les causes i la seva anàlisi donarien per una article molt més llarg que aquest, però si que en aquests moments tenim una realitat objectiva a la que hem de fer front; les dades d’atur juvenil a Europa són alarmants i aquestes dades es dupliquen quan traslladem l’anàlisi a Catalunya; a les dades d’atur juvenil li hem d’afegir l’índex d’abandonament escolar més alt de tota la Unió Europea. Sí, sí, repetim-ho; enlloc d’Europa, tants joves deixen els estudis de manera prematura com a Catalunya. Així, només posant damunt la taula aquests dos índexs, el d’atur juvenil, i el d’abandonament escolar prematur, de manera objectiva i sense analitzar-ne les causes sabem que si des de l’administració no posem eines per revertir la situació se’ns planteja un escenari futur insostenible.

D’aquesta manera, arran de la posada en marxa del Programa de Garantia Juvenil per part d’Europa i seguint les recomanacions que la Comissió Europea feia per una millor implantació de la iniciativa, a Catalunya hem volgut operativitzar el programa, a partir de la realitat, sovint tossuda que s’amaga darrera aquests dos índexs.

Per fer-ho hem desenvolupat una cartera de serveis que doni cobertura a les diferents tipologies de joves que tenim a Catalunya. Naturalment, creiem que s’ha de fer un major esforç per donar formació a tots aquells joves que no la tenen, però també hem cregut que calia donar resposta a aquells que tenen formació però la crisi els ha minvat les expectatives, o aquells que la mancança formativa només forma part d’una vulnerabilitat social extrema.

Aquesta cartera de serveis l’hem volgut recolzar i enfortir amb les recomanacions de la Comissió Europea, ressaltant per tant, una bona difusió que permeti l’activació inicial i l’acompanyament dels joves durant els seus itineraris i un treball associatiu entre tots els agents que treballen amb població jove a Catalunya.

Per assolir aquestes recomanacions, el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut, va contractar el mes de maig d’aquest any mitjançant els ajuntaments i els Consells Comarcals catalans, la figura dels impulsors i impulsores de la Garantia Juvenil. En total, són 73 tècnics i tècniques, distribuïts per tota Catalunya a partir dels ràtios de població jove, que presten serveis des de les oficines joves i les promocions econòmiques.

Recuperar la confiança dels joves de Catalunya
La tasca a desenvolupar no és gens senzilla; malgrat els índex que hem visualitzat anteriorment i que corresponen en valors absoluts a un gran nombre de joves, sabem que sovint, massa sovint, aquests joves són transparents. En aquesta línia, el principal objectiu a assolir per part del impulsors i impulsores és fer-los emergir, trobar-los i acompanyar-los a realitzar un registre massa complicat i farragós que el Ministeri ha legislat, i que no facilita d’inici que aquests joves recuperin la confiança en unes administracions públiques en les que majoritàriament van deixar-hi de confiar fa temps.

De fet, probablement aquest és un dels majors reptes que tenen els impulsors i impulsores de la Garantia Juvenil; han de tornar a fer que els joves confïin en un sistema que en molts casos els ha fallat massa vegades, i que en els casos més extrems els ha “expulsat”. Trencar les sinèrgies de la inactivitat, reconstruir expectatives, i en definitiva treballar per evitar l’apatia que provoca els processos de cronificació en l’atur, són objectius que tenim damunt la taula.
Per fer-ho, aquests impulsors i impulsores, majoritàriament també joves, han de treballar des de la proximitat, i han de comptar amb tots els instruments que tinguin en els territoris. Això en molts casos només es pot fer treballant en associació i vetllant per facilitar la creació de xarxes d’entitats públiques i privades que treballin en joves a cadascun dels territoris. Aquí, naturament, hi tenim i es trobaran diferents situacions i sensibilitats; des de territoris totalment dinamitzats on aquesta figura només s’hi haurà d’integrar, a d’altres on hi haurà una gran tasca de creació, i d’interrelacionar agents per un objectiu comú.

Sigui com sigui, els impulsors i impulsores, han de fer arribar la veu (i l’esperit de la Garantia Juvenil) a tot el territori català i per tant, no només hauran de ser un referent pels joves i les joves sinó també per les entitats dels territoris, i per les oficines de Treball, en el que ha de ser un autèntic treball en xarxa.

Un cop tinguem els joves activats, aquestes figures tindran un paper important reforçant les xarxes d’acompanyament; tot i que sabem que serà un procés a llarg termini, que hem d’anar aconseguint pas a pas, volem que tots els joves puguin tenir un referent tan durant la realització dels itineraris com durant les transicions entre aquests i el mercat laboral. De nou, tan important és aconseguir-los com no deixar-los caure.

Per aquest objectiu, i en línia també en el que la Comissió Europea considera intervenció primerenca, haurem d’esmentar especialment el treball conjunt dels impulsors i impulsores amb els d’instituts i escoles, tan d’Educació Secundària com de Formació Professional.

Atendre l’estudiant de manera proactiva, quan està a punt de graduar-se o fins i tot quan està a punt d’abandonar l’itinerari formatiu reglat, és una tasca que tots els experts consideren imprescindible per facilitar les transicions i minimitzar els temps d’inactivitat dels nostres joves; per tant, que els equips directius i tutors coneguin la programació de la Garantia Juvenil a la seva comarca, o que els centres de Formació Professional sàpiguen que quan els seus alumnes aconsegueixen el grau, la Garantia Juvenil els pot facilitar l’experiència professional en una empresa, és un coneixement que els t i impulsors ens hauran d’ajudar a transmetre.

En definitiva, tasca immensa i necessària la que ocupa el dia a dia dels impulsors i les impulsores de la Garantia Juvenil a Catalunya; que sigui útil i exitosa, però, no només depèn de la tasca de difusió, acompanyament i suport que puguin donar a joves i entitats, sinó que depèn també de l’actuació de l’administració, a l’hora de dissenyar, executar i avaluar posteriorment l’èxit dels programes.

Això és l’inici, però la Garantia Juvenil ens ha de permetre canviar una manera de fer a Catalunya, i la figura de l’impulsor i la impulsora ens ha d’ajudar a gestionar aquest canvi. El repte és gran: tornar la il·lusió a tota una generació que l’ha perduda. Potser estem essent massa ambiciosos? Si treballem tots conjuntament tenint molt clar els objectius i, especialment, quins són els protagonistes d’aquest programa, serà factible.

     
boto_enrere
 
       
Associació Diomira | Vilamarí, 54 | 08015 Barcelona | Telf. 93 425 48 23
diomira.org clic