logo   logos
   

A fons

CLAUS DE LA GARANTIA JUVENIL
   

Entrevista a Jesús Quiroga, responsable del programa de Garantia Juvenil del SOC:
"Aquesta tardor hem d'arribar a 33.000 joves"

 

Entrevista: Raimon Sastre, Papers de Joventut
 
 

La Garantia Juvenil a Catalunya té un dels puntals en el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Per aquest motiu parlem amb el responsable del programa, Jesús Quiroga.

Què és la Garantia Juvenil?
La Garantia Juvenil (GJ) és un projecte europeu que planteja implementar la metodologia que es va aplicar amb èxit en diferents països d’Europa per reduir la xifra d’atur jove. La Unió Europea ha habilitat uns fons extraordinaris per implementar-la a tots els estats membres directament vinculats al nivells d’atur de cada estat.

Quina solució aporta?
El model de referència de la Garantia Juvenil està basat en la proactivitat del jove. La resposta que ens diu Europa que hem de garantir és una oferta formativa, una ocupació, suport en un projecte d’emprenedoria o unes pràctiques.
La realitat és que encara tenim un nivell molt alt d’atur jove (aproximadament el 45,7%). La preocupació és com baixem aquesta xifra. Una persona jove que porta més de 30 dies sense treballar i més de 90 sense estudiar, i compleix la resta de requisits per apuntar-se a la GJ i se’n pot beneficiar.

Com heu enfocat la GJ?
L’estat va marcar unes línies de treball per les comunitats autònomes i nosaltres vam anar més enllà perquè volem buscar solucions concretes per cada col·lectiu. La piràmide d’edat es va invertint però al mateix temps augmenta el volum de persones sense qualificació per accedir a un lloc de treball. Si seguim així ens podem trobar que l’any 2023 estiguem obligats a importar mà d’obra qualificada i a la vegada tenir un índex d’atur important perquè la gent no ha assumit les competències. Per tant, el primer bloc de treball és el que a Europa en diuen “Les Segones Oportunitats”. Aquí li hem donat un nom més positiu: “Les Noves Oportunitats”.

En què consisteixen?
Hem treballat conjuntament entre el SOC i Ensenyament. L’objectiu són aquells joves que no han acabat la ESO. La idea és treballar amb programes integrals perquè és bàsic que un país tingui uns joves formats que assumeixin els coneixements de la Secundària Obligatòria i adquireixin una formació professionalitzadora que els doni accés al mercat de treball. Com? Creant ponts entre Ensenyament i Empresa i Ocupació perquè els joves no es perdin pel camí i dels 16 als 20 anys no hi hagi un forat negre. Hem treballat un paquet important de “Noves Oportunitats” per garantir que totes les comarques de Catalunya tinguin un programa integral. Els joves tindran un tutor, per tant, disposaran d’una orientació personalitzada. Aquest procés el faran acompanyats de l’administració, de les entitats municipals, de les entitats públiques i privades especialitzades que treballen amb joves. A aquesta base se li ha de sumar un acompanyament pel retorn al sistema educatiu per assumir les competències bàsiques. I també hi haurà un acompanyament a posteriori. Hi ha programes com Joves per l’Ocupació, que hem desenvolupat des del SOC i que hem arribat a un 60% d’inserció laboral. Per tant, és un model avaluat i de referència.

On més hi ha la clau de l’èxit?
Treballar en xarxa amb les entitats per anar a buscar el jove allà on estigui. Per aconseguir-ho hem creat una xarxa d’impulsors de la GJ que es troben a totes les comarques. Els hem situat a les oficines de Joventut i als Punts d’Informació Juvenil perquè és un espai d’entrada de joves.

La GJ què aporta?
Es tracta d’aprofitar una oportunitat. Fa un any el conseller va voler impulsar línies de GJ abans que arribessin els recursos. I vam construir l’Inserjoves.
El SOC ha de treballar en xarxa, no substituir la capacitat i l’autonomia dels diferents actors. Hem reforçat programes com Joves per l’Ocupació, Fem Ocupació per Joves… S’han reservat un 25% de places de tots els programes específics d’ocupació dins del SOC. Segon pas, arriben uns recursos extraordinaris d’Europa.

Quines accions hi ha pels joves sense qualificació?
Primer bloc: hem creat 8 centres de noves oportunitats per treballar amb els joves que han tingut més dificultats en el sistema educatiu. La idea és que tothom tingui un referent d’excel·lència. Per cada un d’aquests centres passaran uns 300 joves. A més d’això, hi ha una convocatòria de programes integrals perquè totes les comarques en tinguin un, a banda dels 8 centres de referència de Catalunya. O sigui, com a mínim, cada comarca disposarà d’un Projecte Integral per aproximadament 20 joves. També mantindrem les convocatòries de Joves per l’Ocupació.

I pels joves amb qualificació?
Les estadístiques ens diuen que hi ha una mancança de possibilitats d’entrar al món laboral i obtenir la primera experiència de feina. Cal tenir en compte que les microempreses o les petites empreses són les que més contracten i moltes vegades queden fora dels ajuts. Per això, hem establert un nivell de remuneració del jove per sobre del que marca la normativa. Aquesta diu que el jove cobra un 80% de l’IPREM. Doncs nosaltres ho establim en el salari mínim interprofessional: uns 600 euros. Com si fos una beca o un ajut, i suposa, en la majoria de casos, un cost zero per l’empresa a l’hora d’agafar el jove. També acotem les pràctiques: seran de 6 mesos. I afegim un element més: un tutor. Aquest pacta amb el jove i l’empresa què aprendrà durant tot el procés. La idea és que hi hagi diferents entitats a tot Catalunya, com agències de col·locació, que gestionin les pràctiques. A partir d’aquí treballarem les dues coses: unes entitats que gestionen les pràctiques i 4.200 places perquè aquests joves puguin tenir aquesta primera experiència. Això se suma a un altre programa que és Fem Ocupació Per Joves en què una sèrie d’ajuntaments, entitats i agents socials busquen empreses i perfils de contractació i després busquen els joves que encaixen en aquest perfil.

Hi ha altres accions?
El Consell de Direcció del SOC va aprovar una convocatòria de quasi 20 milions d’euros que va orientada a aconseguir que les entitats que treballen dins el territori amb projectes innovadors, que no encaixen en cap dels projectes més reglats puguin presentar-se a aquesta convocatòria i obtenir el finançament. Què és un projecte diferent? Per exemple, una escola de pastors. La idea és: agafem joves, els fem una formació específica en agricultura i ramaderia ecològiques i els enviem a una explotació. Fan les pràctiques allà i després tenim un banc de terres en què el jove pot ser autònom i crear la seva pròpia empresa. És GJ? Sí. Podem fer una convocatòria d’escola de pastors? No. Però hem de tenir la suficient flexibilitat per impulsar la innovació i els canvis en les polítiques dels joves. La gràcia d’un projecte així és que l’impacte que té al Pirineu és el mateix que puguin tenir 500 contractes a Barcelona. També treballarem amb els joves en risc d’exclusió social, amb els joves que varen abandonar els estudis. Perquè l’exclusió social és arribar a 2023, no tenir cap tipus de qualificació i quedar-te fora del mercat laboral per manca de competències. Ara disposaran de 5.000 places de formació en TIC i idiomes vinculats a sectors.

La xarxa és prou densa perquè cap jove en quedi fora?
Aquest és el gran repte i per això treballem en diverses línies: una és la de les “Noves Oportunitats” i una altra és els PFI (Programes de Formació i Inserció). Són uns programes de garantia i formació professional que es complementen i amplien la xarxa. Un altre exemple, amb el CIRE hem fet un conveni en que és el propi departament de Justícia qui posa una sèrie de recursos extraordinaris per formar joves interns.

Quin rol juguen els impulsors?
Amb els impulsors hem volgut treballar de forma coordinada el SOC, la Direcció General de Joventut i les entitats municipals. Hem seleccionat i format més de setanta joves impulsors de la GJ per assegurar que tot el territori disposa d’un referent, per informar, donar suport i ajudar a la inscripció al programa. Aquesta tardor l’equip d’impulsors té el gran repte de fer arribar a més de 33.000 joves tot el que la GJ els ofereix. La màquina s’activarà el setembre.
Cas pràctic. Quan la GJ apareix a la vida del jove quina maquinària s’activa? Si un jove està interessat en accedir a alguna de les propostes que li fem des de la Generalitat, i compleix els requisits (http://garantiajuvenil.gencat.cat/apuntat.html), el primer que ha de fer és apuntar-se a la GJ. Els joves poden informar-se a les Oficines de Treball o a les Oficines Joves on primer de tot l’atendrà un Impulsor de la GJ que li explicarà com accedir-hi. Si pot apuntar directament al web o si cal l’ajudaran a inscriure’s. Una vegada inscrit el cridaran de l’oficina de treball i li faran una entrevista on avaluaran la seva ocupabilitat. També l’orientaran sobre quins dels programes actius que hi ha és el millor per les seves necessitats. à hauràs participat en 3 ofertes de treball. Sobretot hem de donar respostes per reduir aquest 45% d’atur juvenil. Un dels problemes és el fracàs escolar i la falta de competències tècnic professionals o de competències bàsiques d’aquests joves. I això ho hem de resoldre. També hem de donar oportunitats als joves que estan formats.

Quan tindrem resultats de la GJ?
La idea és que el mes de setembre serveixi per publicar totes les convocatòries i perquè totes les entitats es mobilitzin. Tenim preparades sessions informatives per les entitats per explicar quines són les convocatòries i com han de presentar-se. Es tracta de donar una mica de suport al procés de presentació. A l’octubre tot ha d’estar en marxa, i a partir d’aquí hi ha una projecció pels anys 2015, 2016 i 2017 d’execució d’aquestes convocatòries. Però la idea és donar resposta a tots els joves que “entrin per la porta”.

Quin rol tenen les Cambres de Comerç?
Són un organisme intermedi, al mateix nivell que el SOC. L’Estat no ha contemplat per les comunitats autònomes (la Generalitat en el nostre cas), la capacitat de coordinar les accions que es fan al territori, al meu entendre és un error, perquè hem de treballar de manera coordinada. Per tant, amb les Cambres de Comerç de Catalunya ens hem assegut per coordinar-nos.

Per què el mercat laboral és tant dur amb els joves?
Aprofitar la GJ per establir línies estratègiques de suport al joves és bàsic, malauradament no podem trobar una solució única i màgica, però sí donar respostes a problemes concrets.

Es podran complir els terminis?
El que ens marca Europa és una temporalitat, és a dir, en 4 mesos hem de donar una resposta al jove. Acceptem el repte, però a banda també hem volgut crear una carta de serveis ampliada en base a les línies que estableix Europa. L’objectiu és ambiciós, abans d’acabar el 2015 hem d’arribar a 33.000 joves participants en les diferents accions de la GJ.


 

     
boto_enrere
 
       
Associació Diomira | Vilamarí, 54 | 08015 Barcelona | Telf. 93 425 48 23
diomira.org clic