A fons

En pocs mesos entrarà en funcionament la maquinària de la Garantia Juvenil a Catalunya. És la solució que ha impulsat la Unió Europea per reduir les dades d’atur juvenil que, a Catalunya i Espanya, tenen xifres que han fet treure els colors a Brusel·les, de manera que l’estat espanyol s’ha merescut una especial atenció.

Entre el setembre i l’octubre, la Generalitat farà les convocatòries dels diferents programes i accions previstos. Això significa que el govern català espera que, per aquelles dates, estiguin registrats tots els joves susceptibles d’adherir-se a la Garantia Juvenil. Sobre el paper, la idea és clara: qualsevol jove, fins els 29 anys, s’apunta a la llista de la Garantia Juvenil a través del web (garantiajuvenil.gencat.cat). Posteriorment, l’administració pública agafa el compromís en un termini màxim de 4 mesos, d’oferir al sol·licitant unes pràctiques empresarials, una proposta de formació o una oferta de feina. Tot plegat de manera personalitzada per encaixar millor el trencaclosques que suposen el jove i la proposta provinent de la Generalitat (parlem de l’administració pública en general ja que a Catalunya, el SOC -Servei Català d’Ocupació- juga i jugarà un paper bàsic en el desplegament i execució de la Garantia Juvenil catalana).

L’objectiu és donar oportunitats a uns joves que han vist com el mercat laboral els tanca les portes o bé els fogacita de seguida que s’han de reestructurar plantilles o destruir llocs de feina. L’evolució de l’atur juvenil ha seguit un ascens vertiginós: el 2007, Espanya tenia un 18,2% dels joves sense feina. En només 5 anys (2012) aquesta xifra va pujar fins el 54,1%. És a dir, que més de la meitat dels menors de 25 anys no tenien cap contracte damunt la taula que els permetés planificar el seu futur de cap manera. La dada duplicava la mitjana europea, que es situava sobre el 23% (dècima amunt, dècima avall). Les dades han millorat lleugerament, però es parteix d’una situació tant dolenta pels joves que qualsevol bona xifra no sembla aportar gaire llum o solució a la problemàtica. Per posar un exemple, el 2014, la dada d’atur juvenil va baixar en 3 dècimes (del 54,1% al 53,8%). La tendència és positiva però no aguanta les comparatives ni les dades absolutes. El 53,8% d’atur jove a Espanya significa que més de 840.000 joves busquen feina. I si el tant per cent es compara amb Grècia, es pot comprovar com el país hel·lènic presenta millors xifres, malgrat haver-se convertit en l’exemple i el paradigma de les conseqüències de la crisi economico-financera. Si la comparativa es fa entre Espanya i Alemanya, el resultat tampoc és gens atractiu. Al desembre del 2014, Espanya tenia un 51,4% dels joves a l’atur. Els germànics només el 7,2% (evidentment són el primer i l’últim país, respectivament, de la llista de països amb atur jove dins la Unió Europea). La diferència entre els dos països (Espanya i Alemania) és de 44,2 punts percentuals.

Finlàndia i Àustria
Europa exigeix que tots els països desenvolupin la Garantia Juvenil, una proposta basada en l’experiència que han tingut a Finlàndia o Àustria. Les dades del país nòrdic són, com a mínim, molt esperançadores i demostren que la Garantia Juvenil funciona. Finlàndia va ocupar el 83,5% dels joves aturats a través d’alguna de les mesures: oferta de feina, pràctiques en empresa, curs de formació i llocs d’aprenentatge professional.

Tot i que les dades de Finlàndia són del 2011, demostren que la Garantia Juvenil, o més ben dit, les accions emmarcades dins seu, són una bona opció per millorar el futur d’aquells a qui el mercat laboral ha tractat pitjor. De fet, Finlàndia o Suècia parteixen d’un punt privilegiat, els anys d’experiència en la Garantia Juvenil. Des del 1984 (Suècia) i des del 1997 (Finlàndia) apliquen mesures vinculades a aquest programa. És molt de temps per planificar, executar, avaluar i millorar. En els anys de la bufetada de la crisi, entre el 2008 i el 2010, els joves suecs s’han dirigit massivament a la Garantia Juvenil i han passat de 10.000 usuaris a més de 53.000. 5 anys més tard s’aplica a Catalunya i Espanya. També és cert que Suècia no s’ha lliurat de les crítiques. Diferents sectors no han vist clar que les accions dels governs suecs tinguessin validesa a llarg termini, és a dir, no era una solució definitiva i semblava més enfocada a millorar les xifres globals i observar com baixaven de mica en mica.

Àustria també parteix d’una situació molt més còmode que la de l’estat espanyol en el moment que ha aplicat mesures de Garantia Juvenil. Entre el 2011 i el 2012 la taxa d’atur dels menors de 25 anys es movia entre el 8,3% i el 8,7% (a Espanya era del 55,13% i la xifra s’acostava perillosament al milió de joves sense feina). Moltes de les línies d’actuació austríaques són les mateixes que demana Europa que apliquin els diferents estats com, per exemple, tenir com a target destacat els joves sense formació que han abandonat prematurament l’escola i aquells en risc d’exclusió social.

2014 any de l’expansió de la Garantia Juvenil
Les xifres van obligar la Unió Europea a plantejar, seriosament i global la Garantia Juvenil. El 22 del 2014, el Consell de la UE va adoptar la Recomanació sobre la Garantia Juvenil, un text de 6 pàgines i 57 punts que dóna dades com que els costos dels joves NI-NI o NOEF (com els agrada dir des del Servei d’Ocupació de Catalunya) suposen l’1,2% del PIB europeu, o el que és el mateix, Europa perd 167.000 M€ (amb dades del PIB del 2014 que ascendeix a 13.920.541 M€) per la manca de solucions reals i efectives respecte la joventut.

En els primers punts, la Recomanació sobre la Garantia Juvenil del Consell Europeu, deixa molt clar quins objectius té. En el punt 2 diu: “La crisi ha colpejat amb especial força als joves. Els joves són vulnerables a causa dels períodes transitoris que travessen a la seva vida, a la seva falta d’experiència professional, a la seva, a vegades, educació o formació poc adient, a la sovintejada manca de cobertura de protecció social, a l’accés restringit que tenen als recursos financers i a la seves condicions laborals precàries. Les dones joves tenen més probabilitats de veure’s afectades pels salaris baixos i la feina precària, mentre que els joves amb fills, principalment les mares, no tenen mesures adients per equilibrar la seva vida laboral i familiar. Per altra banda, alguns joves es veuen especialment desfavorits o corren un risc particular de discriminació. Per tant, és precís adoptar mesures de suport adients, al mateix temps que es reconeix la responsabilitat individual dels joves en la recerca d’un via per incorporar-se a l’activitat econòmica”.

A partir d’aquí els països de la UE han de presentar els seus plans o programes de Garantia Juvenil per poder accedir al finançament del Fons Social Europeu i de la Iniciativa de Treball Juvenil. En el cas de l’estat espanyol són 2.800 M€, dels que 2.400 M€ provenen d’Europa (entre el FSE i l’ITJ). Lògicament, aquestes xifres aniran canviant segons les decisions que prenguin. Espanya és un dels països que ha obtingut més atencions d’Europa ja que l’atur és el més alt de la UE.

Necessita millorar
Espanya va presentar el seu pla el desembre del 2014. Uns mesos més tard, la Comissió Europea va dir la seva sobre el desenvolupament del Pla de la Garantia Juvenil a l’estat. En primer lloc demana que “s’incrementi la qualitat i l’eficàcia de l’ajuda i l’assessorament per trobar feina”, d’aquesta manera es combatrà millor l’atur juvenil. No obstant això, la Comissió considera que els principals reptes de l’estat són “l’altíssim atur jove i de llarga durada”. També critica que “la incipient millora de les taxes d’atur només han beneficiat els grups més desfavorits com els joves i les dones”, i que encara hi ha un 60,4% d’atur entre els joves amb poca formació.

A banda, més del 35% de la joventut no estan registrats a cap servei de recerca de feina. De fet, Europa li ha demanat a Espanya que encara ha de demostrar l’eficàcia del seu Pla ja que hi ha una xifra molt limitada de joves registrats a la llista de la Garantia Juvenil. En aquest sentit, la Comissió Europea considera que “hi ha mecanismes de difusió poc clars pels joves inactius o bé pels que no estan registrats als serveis d’ocupació”. De fet, un dels factors que es destapen com a primordials, a l’hora de buscar una solució definitiva, és l’abandonament escolar i, de nou, l’estat torna a ocupar les primeres posicions en aquesta classificació.