A fons

D’aquesta manera, l’any 2010, l’EYF va publicar tot un seguit de documents estratègics en els quals proposava l’impuls d’un programa europeu de GJ que contribuís a fer front als perjudicis i l’acarnissament amb què la crisi estava castigant la població juvenil. Aquesta proposta prenia com a referència les iniciatives que alguns estats europeus ja havien començat a impulsar, amb prou bons resultats. Les institucions europees van ser receptives a la proposta i, d’aquesta manera, el juny de 2013, es posava en marxa el programa europeu de GJ amb el suport de la Comissió i del Consell Europeu.

El focus d’atenció del programa se situa en la lluita contra l’atur juvenil; un atur que duplica el de la població adulta i que és especialment elevat a tots els països del sud del continent. I proposa fer-ho mitjançant el reforç de l’educació i de la formació juvenils: els dos factors més determinants per a l’ocupabilitat. Així, el programa pretén aconseguir que els serveis públics ajudin activament els i les joves que es troben sense feina, bé facilitant-los l’accés a un lloc de treball compatible amb la seva educació i les seves competències, bé ajudant-los a adquirir la formació, les competències i l’experiència requerides pels sectors econòmics que actualment creen ocupació. A més, i per tal d’evitar que la situació d’inactivitat d’aquests joves es prolongui, es fixa l’objectiu de garantir-los l’accés a les mesures proposades en un termini màxim de quatre mesos des del moment en què han acabat els seus estudis oficials o des que s’han quedat a l’atur. Amb això es vol conjurar el risc de cronificar la seva situació i, per tant, de comprometre ja no només el seu present, sinó també les seves perspectives d’ocupació futura.

Després de l’aprovació del programa europeu, els estats membres van començar a adaptar-lo a la seva realitat sociolaboral i al seu ordenament jurídic i van anar presentant els seus propis plans estatals d’implementació. I, des de la Generalitat, també vam voler impulsar un programa català de GJ, comptant amb la participació dels agents socials, de les entitats juvenils i dels ens locals. Tots els actors implicats vam tenir clar, des del primer moment, que el disseny d’aquest programa ens oferia l’oportunitat de plantejar una reforma estructural i profunda en l’àmbit de l’ocupabilitat juvenil i que calia que fóssim ambiciosos.

Així, la GJ a Catalunya està concebuda com un programa transversal i de país, i amb vocació de permanència temporal. Per això s’ha volgut garantir la seva estabilitat pressupostària fins l’any 2020: molt més enllà del finançament conjuntural de la UE –vehiculat mitjançant la Iniciativa per l’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu i limitat als anys 2014 i 2015–. Aquesta continuïtat pressupostària ha de servir per assegurar l’estabilitat del programa mentre duri l’actual situació d’abandonament prematur dels estudis, de dificultats d’accés al mercat laboral i d’elevats índexs d’atur que caracteritzen un gruix important de la joventut catalana. Amb la suma de fons propis i de fons provinents d’Europa, el Govern haurà destinat, fins l’any 2020, 240 milions d’euros a la GJ. També val la pena ressaltar que, si bé en el seu plantejament inicial el programa s’adreçava –només– a menors de 25 anys, des de la Generalitat –i atesa la realitat del mercat de treball català i espanyol–, vam plantejar la necessitat d’ampliar la franja d’edat fins els 29 anys, seguint l’exemple del Pla Inserjoves (un programa preexistent de lluita contra l’atur juvenil, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació). Finalment, aquest 2015 el Ministeri ha aprovat la proposta d’ampliació fins els 29 anys per al conjunt de l’estat.

Actualment 9.123 joves inscrits al portal de la GJ –portal de referència que posa a l’abast de joves i empreses tota la informació sobre el programa–. Però n’han de ser molts més. I perquè això sigui possible i el programa es pugui considerar un èxit, hem de comptar amb la màxima col·laboració i compromís de totes les instàncies administratives i de tots els agents involucrats en el seu desplegament i execució. És a dir: que hem de reforçar el treball en xarxa que estem duent a terme, des de fa mesos, per mirar de fer arribar la GJ a tots els seus destinataris i destinatàries potencials. I això incumbeix una gran diversitat d’agents i requereix la mobilització i utilització d’un ampli ventall de recursos: les oficines de treball del SOC, les oficines joves, els punts d’informació juvenil, les universitats catalanes, les regidories municipals de joventut i les àrees de joventut dels Consells Comarcals... I tots els seus tècnics i tècniques, que fan una tasca molt important per promoure la inscripció dels i les joves al programa.

Per facilitar la implicació i el treball en xarxa de tots aquests agents i per afavorir la integració de totes les àrees implicades (les àrees d’educació, de promoció econòmica, els serveis socials...), des de la Direcció General de Joventut hem impulsat recursos i eines de suport, com el butlletí de l’E-joventut de novembre de 2014 –un monogràfic sobre la GJ amb tots els materials i informacions rellevants relacionats amb el programa– o les sessions formatives que hem fet en el marc de les Trobades tècniques de demarcació: un espai formatiu per a tècnics i tècniques de joventut dels ens locals que organitzem anualment. Així mateix, també hem organitzat –juntament amb el SOC– diverses formacions monogràfiques sobre la GJ adreçades a professionals de joventut. Tampoc no vull deixar de fer referència a la posada en marxa de la Xarxa d’impulsors de la GJ, a la qual el SOC ha destinat uns 2’4 milions d’euros, i que s’ha traduït en la contractació de 72 joves que contribueixen a difondre el programa entre tots els seus possibles beneficiaris i, quan cal, els acompanyen en el procés d’inscripció. L’aportació dels impulsors resulta molt valuosa per poder fer arribar el programa a aquells joves que estan més allunyats de l’administració i dels àmbits formals d’educació. Així, la tasca d’aquesta xarxa d’impulsors va molt lligada al treball de carrer i al contacte directe amb la gent jove i vol servir per superar barreres (formals i generacionals) i atraure els i les joves cap a la GJ.

Vull apuntar ràpidament que, durant els propers mesos, es farà efectiva la convocatòria de diversos programes, per un valor total de 80 milions d’euros, mitjançant els quals s’oferiran diverses actuacions adreçades als i les joves inscrits a la GJ. Entre aquests projectes i actuacions vull destacar els projectes d’Ocupació Singular, que donen resposta a la voluntat europea de treballar en xarxa i fer un mapa d’accions a tot el territori, els Programes Integrals (com per exemple Joves per l’ocupació: l’antic programa Suma’t) i les propostes de mobilitat transnacional, que consisteixen en programes de pràctiques tutelades en empreses de qualsevol país de la Unió Europea. Les pràctiques, que duraran de dos a quatre mesos, compten amb una etapa prèvia de reclutament, orientació laboral i formació lingüística i intercultural, per tal de preparar l’estada posterior. També cal fer referència –entre moltes altres propostes– als programes de formació i inserció del Departament d’Ensenyament i als Espais de recerca, que tenen per objectiu promoure la recerca organitzada i sistemàtica de feina i preparar la persona demandant d’ocupació, oferint-li suport per elaborar el currículum vitae i per contactar amb les empreses.

En definitiva: que s’ha fet molta feina, i encara en queda molta per fer. I ens caldrà la màxima implicació i suport de tothom.