"La democràcia va sorgir de la idea de que sí els homes són iguals en qualsevol aspecte, ho són en tots”. Aquesta frase d’Aristòtil fa dos mil anys ens porta a la reflexió de que en un sistema democràtic tothom és igual a tothom, i per tant, en una democràcia tothom i pot dir la seva i que el poder hauria d’estar en mans de la totalitat dels seus membres.

Sovint, hom acostuma a parlar de democràcia en un sentit ample, generalista, i fins i tot de manera confusa, sense entendre el ple sentit de la paraula. Fins i tot s’utilitza donant-li un sentit contraposat a l’autèntic esperit del nom. En els darrers anys la participació democràtica ha esdevingut un dels elements primordials d’intervenció de les persones dins de la societat, però sovint s’ha fet una manera tan sols teòrica sense arribar a les seves últimes conseqüències.

La societat en general i sobretot els moviments organitzats, entitats, plataformes i col·lectius... han deixat d’agafar la participació com un element social per a millorar la seva imatge institucional, i han fet que aquesta incideixi efectivament en la dinàmica del col·lectiu. La democràcia de lletra petita, utilitzada barroerament per determinats polítics sense escrúpols, ha deixat ja d’embadalir a uns ciutadans que no es deixen enganyar amb falses interpretacions.

De ben segur que la reivindicació del dret a decidir, i la contundència dels que neguen un dret tan evident i reconegut, aporta a la nostra societat més propera, un coneixement i una reflexió determinant pel coneixement d’una Democràcia en lletres majúscules que forma, o ha de formar, part del nostre dia a dia.

L’experiència de fa anys dels nostres moviments i entitats en l’aplicació d’una democràcia participativa ha fet que aquest plantejament col·lectiu s’hagi elevat a un nivell nacional donant-li plena carta de ciutadania. És el moment també on els no-demòcrates no es resisteixen a perdre el seu poder i ens volen vendre gat per llebre. La democràcia no és una joguina utilitzada per emmirallar en discursos enganyosos i a la vegada fer servir per encobrir ànsies de poder il·legítimes. El govern espanyol a través dels seus màxims representants i portantveus són un exemple real d’aquest engany polític utilitzant la democràcia com a passaport fals.

 

Editorial Papers de Joventut, número 127