A Papers de Joventut mantenint la nostra vocació primordial: informar i aportar elements de debat que ajudin a crear un estat d’opinió sobre aspectes rellevants relacionats amb els i les joves. En aquesta ocasió, centrem la nostra mirada en la Garantia Juvenil, una proposta europea que busca el camí per erradicar l’atur jove que, a casa nostra, té unes xifres elevades en les quals Espanya ocupa el primer lloc entre els països amb més atur juvenil d’Europa. Evidentment, Catalunya no s’escapa d’aquestes situació que ofereix un present amb poques perspectives personals i professionals per les persones joves i, de no trobar solució, auguren un futur amb greus conseqüències socials.

La llarga crisi econòmica i social ha comportat “retallades”, mesures d’austeritat, reduccions pressupostàries i disminució de plantilles en molts àmbits. Aquesta política general ha trobat en les persones joves el millor sector on aplicar amb més rigor aquestes mesures restrictives. El resultat és el d’una situació kafkiana excloent i incapacitant pels joves, i insuportable per una societat cada cop amb més desigualtats socials.

La reacció a aquesta situació ha estat tardana i els plans per resoldre-la requereixen, entre altres, dos requisits imprescindibles: rapidesa i efectivitat a mig i llarg termini.

La Garantia Juvenil és una bona idea. Un compromís de l’administració pública per oferir una sortida als i les joves en forma de pràctiques, oferta de feina o proposta de formació (tot plegat en un màxim de 4 mesos des del moment que la persona jove s’inscriu a la llista de la Garantia Juvenil, o es troba enmig d’aquestes 16 setmanes d’inactivitat). La proposta és interessant i està dotada amb recursos provinents del Fons Social Europeu amb la intervenció del govern central, i de la Iniciativa de Treball Jove de la Generalitat de Catalunya.

Sobre el paper és un programa prometedor però que requereix d’una gran atenció. L’execució del Pla de la Garantia Juvenil ha de donar un resultat visible de descens de l’atur jove. Més enllà d’unes xifres temporals caldrà aconseguir resultats a mitjà termini per donar sortida a la bossa de joves que abandona els estudis prematurament, sovint amb una manca de competències que els tanca la porta al mercat. Caldrà fer difusió per fer arribar el programa a grups de joves que per diversos motius estan aïllats o lluny dels punts generadors de treball.

L’atur juvenil afecta a tota la societat i eradicar-lo requereix l’esforç de les institucions i de la societat civil. En aquesta publicació presentem alguns plans, iniciatives, experiències i opinions de diversa índole perquè, agafant la Garantia Juvenil com una oportunitat, aconseguim que cap jove sense excepció es quedi sense el dret i la possibilitat de tenir accés a un lloc de treball, condició bàsica pel seu desenvolupament personal.

 

Editorial Papers de Joventut, número 128