Debatre sobre els joves avui -tema que centra el monogràfic d’aquesta nova edició de Papers de Joventut- significa parlar necessàriament d’atur, de treball precari, de dificultats per accedir a un habitatge digne, en definitiva, d’una problemàtica que es tradueix en dificultats per a emancipar-se i per tant per a la construcció del projecte vital de qualsevol persona jove.

Parlar avui dels joves és parlar del 52% de joves entre 16 a 24 anys que es troben en situació de desocupació, d’incertesa i d’una complicada visió i perspectiva de futur. Sortir de la crisi socialment significa creure en els infants, adolescents i joves d’avui, invertir en polítiques públiques que signifiquin realment avançar en els drets i el benestar d’aquest sector, repte difícil per la reducció de recursos, però també per una evident miopia política. La crisi econòmica no és una excusa per deixar d’invertir en polítiques socials. S’han d’assegurar les polítiques i serveis adreçats a aquest sector de població d’acord amb els recursos econòmics disponibles i reinventar noves fórmules per fer més eficient el treball i els recursos que s’hi destinin.

Davant d’aquest panorama, no podem deixar de constatar la destrucció que està patint el teixit associatiu. Un moviment promotor i participatiu actiu de les polítiques de joventut creades a Catalunya i que avui es troba en una situació difícil de subsistència. Un teixit imprescindible per mantenir la cohesió social i garantir els drets de ciutadania, però avui amb un present i futur incerts.

Editorial Papers de Joventut, número 123