La manifestació del 2012 té una continuïtat en el temps de la manifestació del 1976, celebrada a Sant Boi de Llobregat, on es van reunir més de 100.000 persones i com la manifestació del 1977 on un milió de persones van participar a la primera manifestació de la Diada des de l’inici de la dictadura franquista. Reivindicacions que degut al nombre de participants mostren la clara evidència de voluntat d’evidenciar la catalanitat del nostre poble i d’intervenir de la ciutadania catalana en la política del nostre govern sobre aquest tema.
La reivindicació, lícita i democràtica del dret a decidir com a poble, ha estat el centre d’atenció i d’acció en molts àmbits públics i polítics de la societat catalana. La manifestació de l’11 de setembre tan sols va ser un dir “prou” als greuges del govern de l’estat a Catalunya i un punt de partida al canvi polític que Catalunya ha iniciat. Aquest camí assenyala els passos d’un itinerari amb un full de ruta que no dóna opció a fer passos enrere fins aconseguir els objectius que van originar una manifestació ciutadana tan expressiva amb arguments i amb participació tan multitudinària. L’Estat espanyol aporta, diàriament, motius que potencien la indignació dels catalans i catalanes com són la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, la balança fiscal, la llei educativa del ministre Wert i un llarg etcètera. Com a poble tenim el dret a ser respectats i a decidir el nostre futur sumant els esforços possibles per aconseguir un estat propi que permeti a Catalunya a progressar socialment, culturalment. El monogràfic del Papers de Joventut vol servir de plataforma per als diversos sectors socials, culturals i polítics de Catalunya per exposar la seva visió i la de molts joves i moviments associatius sobre el debat creat entorn al dret a decidir de Catalunya.
Editorial Papers de Joventut, número 125