Opinió

Es tracta d’una problemàtica que es reprodueix des de fa massa temps entre els i les joves d’arreu i que a la geografia catalana es presenta amb diferències significatives segons la realitat territorial. No és el mateix per exemple viure en una gran ciutat que en un entorn rural -on els joves estan obligats a la mobilitat geogràfica per estudiar o treballar, amb el conseqüent envelliment de la població. La manca d’oportunitats s’accentua, d’altra banda, entre els joves d’origen immigrat, procedents de minories ètniques o d’entorns desfavorits, agreujant una situació ja de per si complicada per aquest col·lectiu.

Aquesta realitat obliga a dissenyar i implementar polítiques adaptades a cada realitat social i territori per tal d’oferir a les persones joves les millors oportunitats en funció de les necessitats concretes. Per això és important la tasca al territori i el treball en xarxa entre les diferents administracions, consells locals de joventut, consells comarcals i, en definitiva, entre tots els agents que intervenen en l’àmbit de la joventut. En aquest context cal protegir especialment les associacions juvenils i entre elles els consells de juventut, ofegats per l’actual conjuntura econòmica i que no troben sovint prou suport per part de les administracions públiques per poder continuar amb la seva important funció social en la defensa dels interessos dels joves i de l’associacionisme juvenil.

En aquests temps complicats cal tenir en compte també el paper que poden tenir les tecnologies de la comunicació i la relació per a l’establiment de xarxes que permetin incrementar la participació col·lectiva i evitar que la manca de presencialitat sigui un motiu de discriminació. Però per això manca informació, formació, voluntat i recursos. Les TIC poden atenuar l’efecte de la manca d’equipaments i recursos destinats a la joventut, però amb l’augment de la participació virtual, reforçant la xarxa participativa i de serveis.

Editorial Papers de Joventut, número 120



		Joves, crisi i tecnologies de relació
	Bona part de la joventut del nostre país comparteix les mateixes inquietuds, problemes i dificultats. La crisi econòmica s’ha acarnissat especialment amb aquest col·lectiu, que ja patia una situació força complicada en l’àmbit laboral. Tot i ser una de les generacions més ben formades de la història, les persones joves tenen greus dificultats per accedir al mercat de treball. Si ho fan, es troben sovint amb condicions precàries, que es tradueixen en feines temporals mal pagades, molt per sota de la seva qualificació. Aquesta realitat dificulta enormement el seu procés d’emancipació i fa que tot plegat repercuteixi en la construcció del projecte vital de tota una generació de joves, cosa que malauradament fa que es parli ja de “generació perduda”.
Es tracta d’una problemàtica que es reprodueix des de fa massa temps entre els i les joves d’arreu i que a la geografia catalana es presenta amb diferències significatives segons la realitat territorial. No és el mateix per exemple viure en una gran ciutat que en un entorn rural -on els joves estan obligats a la mobilitat geogràfica per estudiar o treballar, amb el conseqüent envelliment de la població. La manca d’oportunitats s’accentua, d’altra banda, entre els joves d’origen immigrat, procedents de minories ètniques o d’entorns desfavorits, agreujant una situació ja de per si complicada per aquest col·lectiu. Aquesta realitat obliga a dissenyar i implementar polítiques adaptades a cada realitat social i territori per tal d’oferir a les persones joves les millors oportunitats en funció de les necessitats concretes. Per això és important la tasca al territori i el treball en xarxa entre les diferents administracions, consells locals de joventut, consells comarcals i, en definitiva, entre tots els agents que intervenen en l’àmbit de la joventut. En aquest context cal protegir especialment les associacions juvenils i entre elles els consells de juventut, ofegats per l’actual conjuntura econòmica i que no troben sovint prou suport per part de les administracions públiques per poder continuar amb la seva important funció social en la defensa dels interessos dels joves i de l’associacionisme juvenil. En aquests temps complicats cal tenir en compte també el paper que poden tenir les tecnologies de la comunicació i la relació per a l’establiment de xarxes que permetin incrementar la participació col·lectiva i evitar que la manca de presencialitat sigui un motiu de discriminació. Però per això manca informació, formació, voluntat i recursos. Les TIC poden atenuar l’efecte de la manca d’equipaments i recursos destinats a la joventut, però amb l’augment de la participació virtual, reforçant la xarxa participativa i de serveis. Editorial Papers de Joventut, número 120

Joves, crisi i tecnologies de relació