Història de PdJ

Va ser a l’any 1982 quan un grup de joves, encapçalat per Josep Maria Riera, va constituir el Centre d’Estudis i Documentació Joventut i Societat, des d’on es va gestar Publicacions de Joventut i Societat, S.A., editora de Papers de Joventut. Va ser en un moment determinant per la història del moviment associatiu juvenil a Catalunya. El 1979 s’havia constituït el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), que aglutinava la Taula de Joves i el Consell de Forces Polítiques Juvenils. Uns mesos més tard, el gener de 1980, naixia el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Ambdues plataformes han esdevingut al llarg d’aquests gairebé 30 anys no només els espais de trobada i de representació de les entitats juvenils, sinó també els interlocutors a través dels quals les associacions de joves han vehiculat les seves propostes a la societat en general i a l’administració pública en particular.

Els anys 80 van suposar també el moment d’aparició d’unes polítiques de joventut innovadores que van tenir a la ciutat de Barcelona el seu model més emblemàtic, fins i tot en relació a la resta de l’estat espanyol. En aquell moment, el concepte de joventut com a etapa de transició a la vida adulta anava prenent forma, vestint un nou marc teòric que donaria pas més endavant a les que es van batejar com a polítiques integrals de joventut, i que, ja als anys 90, van derivar en les polítiques afirmatives.

És en aquest context que neix la revista Papers de Joventut, una eina de comunicació entre joves, teixit associatiu i administració pública, des d’on reivindicar un nou status per als i les joves, com a ciutadans de ple dret.

Després de més de 125 números, Papers de Joventut ha assolit el seu objectiu d’esdevenir un referent en comunicació jove, un espai de trobada per a l’associacionisme juvenil i les administracions públiques des d’on crear un estat d’opinió que permeti millorar la realitat dels i les joves de Catalunya. Des d'aquest espai web volem contribuir a seguir avançant en aquest camí.