Entrevista

En els següents anys la seva participació va anar creixent. Per això va començar al seu institut i continuà a la Facultat de Magisteri participant de la CEPC arribant a ser dos anys seguits membre del claustre d’aquest sindicat. Ara que ja treballa, és membre de Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià. A més ha desenvolupat la tasca a la secretaria local i comarcal de JOVES DEL PAÍS VALENCIÀ-COMPROMÍS així com també a la secretaria de Relacions Internacionals i membre de l’àrea política d’aquesta mateixa entitat. L’any 2013 va pasar a formar part del Patronat de la Fundació Triangle Jove.

Com valores l’oportunitat d’estar al front de la Fundació Triangle Jove?
Difícil resposta o fàcil segons com és mire.
Si et parle com una veïna de Xàtiva, d’un barri obrer com és el Raval, doncs ho valore d’una forma especial i com no, amb orgull. Sols tinc dos objectius ben clars en la vida, un gaudir d’allò que faig i l’altre, aprendre per millorar. Els tinc ben presents en cada decisió que prenc. I amb el Triangle s’aconsegueixen.
Però si et parle com a Reis Gallego, des d’una vessant més institucional per així dir-ho, tinc ben present quant d’important és la Fundació i el seu patronat, per tant, tot el que faig i faré mentre forme part d’ell serà per crear i teixir més xarxa fent més triangle cada dia. I sols desitge que una vegada acabe aquest període d’aprenentatge, puga tenir la satisfacció personal d’haver ajudat un poc a que més gent es senta part d’aquest projecte tan engrescador i formatiu.

Quines línies de treball té actualment la Fundació?
No puc amagar el nivell de preocupació que tenim des de fa dos anys per l’extinció mitjançant decret del Consell de la Joventut de les Illes Balears duta a terme pel Govern del Partit Popular. Aquest fet, i la seua restitució és el que més ens importa, i molts dels nostres esforços van en la direcció de possibilitar que un dels espais de participació juvenil més importants de les Illes torne a ser present per nodrir el seu teixit associatiu.
També tenim molt present quant d’important és el treball cooperatiu entre consells. Des de fa ja alguns anys aquest treball s’ha intensificat i va molt més enllà de sols intercanviar experiències. Amb la creació de la Xarxa de Consells Locals de Joventut pretenem realitzar activitats conjuntes i de forma cooperativa entre els diferents consells de cada territori. Una de les coses que volem recuperar és l’Aplec dels Consells; a veure si ho podem fer.
I per últim, com no, fer créixer el Triangle i dotar-lo de més presència en els espais de participació sent com el punt de trobada dels tres camins que els diferents consells van fent. No un final sinó, un espai per aturar-se, créixer, agafar forces i continuar endavant amb la tasca.

Quina valoració faries de la feina realitzada fins ara de la Fundació?
En primer lloc, cal recordar que la Fundació neix al 1999 i, comptant la Trobada d’enguany, ja en són 15. Per tant, crec que un dels objectius del seu naixement s’ha complert i la demostració la tenim en què, després d’aquest anys i dels daltabaixos que hi hagut, la Fundació continua desenvolupant el seu principal objectiu: propiciar un espai de diàleg i treball conjunt entre els tres consells de joventut que la composen.
En segon lloc, la Fundació està sent una pota més de treball que uneix els tres territoris molt més enllà del treball puntual que es realitza any rere any a la trobada. Tota la feina que els diferents patronats han anat desenvolupant als llargs dels anys supera tots els pronòstics de la gent que va gestar el projecte.
Arreu dels tres territoris, als espais de participació juvenil associada, el Triangle hi és present. Una de les coses més importants i que més valore són els aprenentatges que les persones a nivell individual extrauen de la seua participació i que s’incorpora al seu bagatge personal. Escoltar, dialogar, teixir xarxa, poder intercanviar experiències i aprendre del treball de cada persona és el millor que pot aportar el Triangle a la societat i així ho fa.
Passats els anys, s’ha convertit en eixe espai anual on el jovent d’arreu dels tres territoris pot expressar lliurement els seus problemes defugint de qualsevol estereotip. Sols són joves que treballen en clau de present per poder canviar el seu futur mitjançant la col·laboració en diferents nivells i espais de participació.

Com veus l’associacionisme jove? Creus que el jovent participa més a causa dels moments que vivim?
Em dol en l’ànima però la realitat al meu parer és que no. Malgrat els durs moments que estem vivint des de fa ja set anys amb una greu crisi econòmica i social, l’associacionisme juvenil no ha augmentat exponencialment com deuria. I no crec que siga perquè el jovent no vulga participar o dir el que pensa. Tenim moviments juvenils que naixen i moren molt ràpidament sense acabar de quallar com va ser el conegut com La Primavera Valenciana.
Ens deuríem de preguntar per què aquestes mostres de ràbia i impotència no es mantenen en el temps i traduïxen en accions reals per canviar la societat i millorar-la. I qui s’ho ha de qüestionar és el teixit associatiu existent. Cal un canvi profund en el paradigma de la participació juvenil. Cal fer una profunda reflexió del on estem, on volem anar i el més important, com i amb qui. Crec que primer cal estar atents, escoltar el que ens volen dir i, després, actuar sense corsés, ni prejudicis que moltes vegades ens allunyen de la realitat quotidiana.

A mitjans d’octubre es realitzarà la pròxima trobada Triangle Jove. Quines línies es treballarà?
A la trobada d’aquest any ens hem centrat en donar resposta a una demanda que la gent venia reclamant-nos una vegada passada la trobada i que aquest any per fi hem tingut el marc per poder-ho fer.
Aquest any, sota el lema l’Associacionisme Transformador els participants tenen la possibilitat de d’inscriure’s en dues xarrades-taller. Una per al matí de dissabte i l’altra per al vespre. Cadascuna té una duració de unes quatre hores on el participant podrà aprofundir en allò que li interesse perquè tindrà una part pràctica on podrà adaptar la teoria a la realitat de la seua entitat allí mateix rebent l’ajuda de la persona encarregada de la formació. Podran escollir entre un total de 6 (participació interna i relleu, participació externa i relació amb l’entorn, diversitat i igualtat a les entitats, desenvolupament de projectes, comunicació, habilitats comunicatives).
Una altra novetat que presenta aquesta trobada són els espais de diàleg i confluència del diumenge al matí. Seguint l’estructura de l’espai que té la Xarxa de Consells Locals dins de la trobada. El diumenge es preveuen 4 espais més on les entitats del mateix caire tindran un espai on intercanviar experiències i perquè no, arribar a fer algun projecte comú.
L’objectiu final d’aquest Triangle és que, la gent participant puga exportar de forma real i immediata els aprenentatges fets a la seua entitat per poder canviar el seu entorn per poder donar resposta als canvis que s’estan produint.

Creus que les administracions públiques haurien de tenir més en consideració a les persones que treballen per i amb els joves ?
La gran pregunta que sempre ens fem però que la resposta és ben senzilla encara que després, no es materialitza, sí és molt important valorar i escoltar.
Tenir a persones que treballen de forma directa, amb idees i trellat per conduir l’efervescència d’aquest període és molt important. D’aquesta forma, després podrem tenir una massa crítica juvenil ben formada i amb espais de participació vinculants on es podrà dotar a la societat futura de valors que ara li manquen prou.
Aquests professionals se’ls deuria de valorar perquè entre les seues mans tenen el tresor de la societat futura i separar o no ajudar en el desenvolupament del seu treball ens comportarà conseqüències i un retrocés en la qualitat de la societat futura.