Entrevista

l'equip que m'acompanya. Els darrers dos anys ja formava part del secretariat del CNJC ocupant-me dels projectes de gènere, interculturalitat i immigració, salut i educació, i naturalment em fa molta il·lusió poder assumir més responsabilitat. De ben segur hi posaré moltes ganes, temps i esforç.

Quines són les principals línies de treball del CNJC actualment?
El Consell treballa en relació al foment de la participació a través de les entitats juvenils i els consells locals de joventut, la coordinació de l’associacionisme juvenil i la seva projecció internacional, la lluita contra l’atur i la precarietat laboral dels i les joves, la igualtat d’accés i d’oportunitats a l’educació, a l’habitatge per part de les persones joves, la igualtat de tracte i no discriminació pel que fa a raons de sexe, origen, ètnia, religió, etc. En definitiva, vetlla per la defensa dels drets dels i les joves en tots els àmbits de la seva vida.

Les administracions públiques tenen en compte la realitat real dels joves?
Probablement les problemàtiques que afecten els joves han centrat més l’agenda política en els darrers temps, per la situació alarmant en què ens trobem amb un 37,5% de joves catalans entre 16 i 29 anys en situació d’atur, o una taxa d’emancipació que ha caigut fins al 25,6%, segons dades de l’informe Situació laboral de les persones joves a Catalunya. 1er Trimestre de 2014, realitzat per l’Observatori Català de Joventut. Però és necessari que les administracions tinguin molt més en compte la veu de les persones joves en el disseny de les polítiques que ens afecten, per tal que les mesures que s’implementen siguin el més adequades a la realitat i també per tal que s’incorpori la perspectiva jove de manera transversal.

Un dels punts que més s’ha vist afectat per la crisi és la ocupabilitat juvenil. Quins aspectes s’haurien de portar a terme des de les administracions públiques per a que disminueixi el tant per cent d’atur juvenil? I des del CNJC quines són les accions que s’estan portant a terme?
El CNJC va treballar per la convocatòria d’un Ple extraordinari del Parlament de Catalunya monogràfic sobre la situació de la joventut, que naturalment va focalitzar-se molt en la qüestió de l’atur. Les entitats del CNJC van treballar en l’elaboració de dos documents de propostes per combatre l’atur juvenil –a curt i llarg termini- que van ser presentades al conjunt de grups parlamentaris, per tal que coneguessin les prioritats i propostes dels i les joves abans de la celebració del ple. Des del CNJC creiem que algunes de les accions que ajudarien a millorar la situació dels i les joves serien la creació d’un espai de concertació entre el Govern i els agents socials i econòmics; l’aplicació de la Garantia Juvenil europea per augmentar la inserció laboral així com el nombre de joves que segueixen o es reincorporen a l’itinerari formatiu; i també vam detallar una sèrie de mesures concretes en relació al foment de l’autoocupació i el cooperativisme així com la millora de la formació i les condicions laborals dels joves. Aquest ple va celebrar-se el passat mes de juliol i va donar lloc a l’aprovació d’un seguit de mesures específicament adreçades al col·lectiu jove i recentment s’ha elaborat un informe de seguiment de les mesures proposades al ple, que des del CNJC seguirem de prop per tal d’exigir al Govern el seu compliment i avaluació.

Molts joves, vistes aquestes circumstàncies laborals, decideixen ser emprenedors i iniciar un projecte. L’emprenedoria és una bona solució per als joves?
L’emprenedoria és una de les opcions amb que compten els joves, i també la societat en general, per a crear el seu propi lloc de treball i/o generar-ne d’altres. Des del CNJC defensem que les diferents administracions de manera coordinada haurien de proporcionar assessorament i finançament específic per joves amb projectes d’autoocupació individual o col·lectiva des dels serveis d’ocupació o entitats especialitzades. També apostem pel foment del model empresarial cooperatiu, basat en principis democràtics i cooperatius i generador d’ocupació estable, o la Reempresa, que permet que un reemprenedor prengui el testimoni d’un cedent en la propietat i la gestió d’una empresa ja existent mantenint la seva activitat i evitant la destrucció de llocs de treball.

Qualsevol jove pot ser emprenedor? Des de les administracions es dona facilitats per a que un jove pugui ser emprenedor?
No es tracta de fomentar que totes les persones joves hagin de tenir com a única sortida l’emprenedoria perquè no se’ls ofereix cap oferta laboral adequada o en condicions dignes, sinó que hem d’aconseguir que els i les joves contemplin l’autoocupació com una opció més per a incorporar-se al món laboral i també que aquelles persones joves que tenen projectes individuals o col·lectius en aquest sentit tinguin les majors facilitats possibles per a dur-los a terme. És per això que cal treballar per uns millors serveis d’orientació laboral, un millor assessorament i finançament dels projectes d’autoocupació així com la simplificació dels tràmits administratius.

Com a òrgan encarregat d’elaborar el Pla d’Actuació Jove 2016 quins creus que són els objectius prioritaris que hauria de contemplar?
Efectivament estem duent a terme el procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació Jove 2016, que liderem des del CNJC. Molt probablement la priorització d’objectius així com les accions proposades pel moviment associatiu juvenil aniran adreçades a combatre l’atur i la precarietat laboral i millorar l’ocupabilitat juvenil, garantir la igualtat d’oportunitats en el marc del sistema educatiu i evitar l’abandonament i el fracàs escolar, facilitar l’accés a l’habitatge dels i les joves, fomentar la participació així com el consum i producció artística juvenils, millorar i potenciar els canals de participació entre l’administració i els joves, i treballar per una societat cohesionada i lliure de discriminacions així com vertebrada territorialment. Com es pot observar, els objectius aniran molt en consonància amb les prioritats i el pla de treball del CNJC d’enguany, però amb una visió a dos anys vista.

Una de les fites marcades al Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2010-2020) és que al 2020 el 35% del joves estiguin emancipats. En què s’hauria de treballar per a que això es pugui complir? Creus que es podrà assolir?
El col·lectiu jove ha estat un dels més perjudicats pel que fa a l’emancipació domiciliar, amb les conseqüències que això té per a la trajectòria vital: persones joves que no poden independitzar-se en el moment que ho desitgen perquè no poden econòmicament o fins i tot joves que han hagut de retornar al domicili familiar per situacions sobrevingudes després d’haver iniciat la seva emancipació. Des del CNJC creiem que cal superar el model de tinença de l’habitatge basat en la propietat i fomentar tant el lloguer com altres models residencials emergents. Entre d’altres mesures, cal garantir la universalitat de la prestació social d’ajut al lloguer per a persones joves, augmentar l’oferta d’habitatge de protecció oficial pel col·lectiu jove i crear un Fons Social d’Habitatge a partir de les vivendes desocupades en mans de bancs i caixes intervingudes. Assolir la xifra del 35% de joves emancipats hauria de ser possible amb l’aplicació de mesures com les que acabem de proposar, malgrat l’assoliment d’aquesta xifra dependrà lògicament en gran mesura de l’evolució de la situació econòmica durant aquests propers anys.

Com veus l’associacionisme jove? Creus que la joventut quan participa ho fa a través de l’associacionisme organitzat?
Són molts els joves que troben a les entitats juvenils un espai de participació i un motor de transformació social, que alhora els permet participar d’espais de coordinació i foment de l’associacionisme com són els consells locals de joventut o el propi CNJC, que exerceixen com a interlocutors amb les administracions respectives canalitzant la veu dels i les joves que hi participen. Òbviament i de manera més contundent en els darrers temps per la crisi que vivim, els i les joves, com també persones d’altres franges d’edat, han buscat paral·lelament nous canals de participació que els permetin debatre i incidir en les decisions públiques que els afecten. Un dels reptes de les administracions és dur a terme polítiques de promoció i foment de l’associacionisme així com buscar més moments i espais que permetin als ciutadans decidir i participar i afavoreixin la transparència en el sí de les institucions públiques.