Entrevista

El juny del 2013, es constituïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el qual té com objectiu incorporar la societat civil al procés cap a la consulta.
Joan Rigol fou president del Parlament de Catalunya del 1999 al 2003. Actualment presideix el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el qual ha jugat i juga un paper fundamental en el procés sobiranista de Catalunya i en el procés participatiu que els ciutadans i ciutadanes catalans viuran el proper mes de novembre.

Creu que vivim en una societat en què existeix una participació democràtica real?
Estem en una situació ambigua. Per una banda, hi ha una major participació perquè hi ha una sociabilització de la informació, tothom està informat de tot,

però, no sé si el substrat de fons és d’una solidaritat d’una comunitat humana o és només la suma d’interessos que en un determinat moment surten. Per tant, si que estem en una dinàmica positiva, en quan a mitjans ja que ningú queda al marge de la comunicació, però moltes vegades, no sé si obeeix a un intent de lluitar a favor d’un bé comú o només per a defensar el posicionament corporatiu de cadascú.

L’escletxa que existeix entre la política i la societat fa que aquesta estigui exclosa de les responsabilitats polítiques?
Moltes vegades, els polítics per una banda tenim problemes d’endogàmia, només ens barallem entre partits i ocupem moltes pàgines dels diaris. Som mediàtics, és a dir, més que parlar i connectar amb les persones, volem que la nostra imatge sigui la millor per obtenir més vots. Procurem donar molts serveis, però els volem donar mesiànicament, tot i que no cal dir que després apareixen els casos de corrupció.
La nostra societat és immediatista, quan un fa un esforç el vol cobrar immediatament, pensa poc en el llarg termini. És una societat molt economicista, és a dir, tot ho valorem en referència amb el sou que cobrem a finals de mes, però el que cobra un mateix, el sou dels altres no m’importa.
Tot això ens demostra que la societat també té molts defectes. Per tant, no podem dir que la societat actual és una santa societat i els polítics són els dolents, i tampoc ho podem dir al revés. Hi ha d’haver una regeneració dels polítics com a polítics però també hi ha d’haver una regeneració de la societat com a societat, perquè la societat també ha donat com a última paraula de la convivència no el bé comú sinó el mercat; si venc alguna cosa i tinc guanys, vaig bé, si és al contrari, llavors sóc un fracassat.

La ciutadania hauria de tenir més veu i vot en els assumptes que l’hi afecta?
Personalment crec que la política representativa, que no l’assembleària, és la manera de vertebrar l’opinió comú, sempre i quan els partits no siguin solament una màquina de guanyar eleccions, sinó que tinguin el seu projecte i el puguin manifestar a la comunitat. Quan els partits polítics l’únic que fan és això; tenir una imatge, guanyar vots... llavors perden el sentit de la representativitat i dins d’una societat plural es necessita que hi hagi diverses opcions per a que cadascú es pugui identificar amb la seva.
Si parlem de la manera de fer assembleària hi ha unes tècniques de perversió tant fumudes com les dels polítics; la gent es va situant, van agafant el moviment emocionant d’aquell moment per colar allò que l’interessa.
En aquests moments no funciona bé ni la política representativa però tampoc no crec que l’assemblearisme sigui la resposta adequada a la participació ciutadana. El que sí que crec és que la manera de regenerar els partits polítics és fent que aquell que entri en política ho faci per treballar una realitat social i no només per fer carrera política.
Aquest seria un bon remei per anar canviant l’aspecte de la política, més que no aquests polítics que surten ara, que l’únic que fan és dir allò que la gent vol sentir però quan els hi preguntes de quina manera ho faran llavors et responen què això no interessa. Però com que diuen allò que la gent vol sentir ja els hi atorguen tot el poder.

Creu que la possibilitat de consulta a la ciutadania s’hauria de realitzar per a altres qüestions?
Sí, és bo. Hi ha països, com Suïssa, que han donat un bon exemple. S’hauria de realitzar en assumptes clau, de proximitat als problemes que afecta a la població, s’ha de poder donar veu a la gent. S’ha de fer amb tota la legitimitat i sobretot molt centrat amb el tema que es planteja, perquè quan es vol manipular aquell tema en funció d’una política o d’una altra, allò queda totalment distorsionat.

Creu que com més implicació de la ciutadania hi hagi, més qualitat en el sistema democràtic hi haurà?
Sens dubte, però la societat vertebrada no pot substituir mai la política. Quan la societat civil vol fer política, vol dir que són més polítics els de la societat civil que no els polítics però es reverteixen de societat civil per manar.

La participació de la societat civil en els últims esdeveniments ha accelerat el procés sobiranista de Catalunya?
Si, i això és un bon exemple. Així com hi ha altres països que la política va de dalt a baix i es mostren autoritaris, aquí a Catalunya, sobretot amb el sentiment de catalanitat, la política ha sortit de baix cap a dalt i això fa que els polítics hagin d’assumir la responsabilitat, no poden ser substituïts per la societat civil, però l’impuls i el sentit el marca la mateixa societat civil.
És important donar valor a l’associacionisme que hi ha al conjunt del país, perquè dins de l’associacionisme hi ha empresaris, sindicats, gent del tercer sector, de la cultura... capaços d’agafar un objectiu comú des de sensibilitats i perspectives diferents.
Som un país plural però que som capaços de compartir un objectiu comunitari.

Això és el que haurien de fer els partits polítics?
De moment això els partits polítics ho estan fent tot i que els hi costa bastant més.
Si el Tribunal Constitucional suspèn el 9N quina estratègia ha de seguir ara la Generalitat?
La mateixa que estan fent, seguir endavant, continuar amb el procés. Crec que ho han de fer i buscar la manera que no sigui contradictori amb la legalitat.
La fortalesa del moviment català actual és l’empenta de la societat civil, és l’assumpció per part de diversos partits polítics, majoritaris al Parlament de Catalunya, però sobretot perquè hi ha el President de Catalunya al capdavant. Amb aquesta força és com hem de tirar endavant.

Si finalment, el 9N hi ha urnes, per què és important que la gent vagi a votar?
Perquè és un acte de civisme, que tothom es senti ciutadà i pugui dir que té veu per decidir el futur de Catalunya.
Encara que aquesta votació no sigui vinculant en el seu tractament posterior però és un acte de civisme i a més a repèl d’aquells que voldrien que Catalunya no es mogués. És important que vagin a votar no només aquells que votin “si-si” sinó els que votin “no”.

En el pròxim procés participatiu del 9N, per primera vegada, els joves majors de 16 anys podran votar.
Això és un pas positiu del sentit democràtic del nostre país, perquè els joves de 16 anys ja reben les conseqüències d’una societat com la nostra i han de poder decidir al voltant dels grans fets de la nostra societat, i si volen, poder-los canviar. Si pateixen les conseqüències també han de poder decidir.

Creu que la joventut té un paper fonamental en el camí cap a l’autodeterminació i la independència.
I tant, perquè la gent de més edat pensa en la política d’una manera més antiga, en canvi els joves ja han nascut en democràcia i poden posar un ritme menys acomplexat.