Entrevista

Albert Claret va néixer l’any 1986 a la ciutat de Barcelona. És llicenciat en Història i té el màster interuniversitari en Història Contemporània i en Polítiques de Joventut. La seva trajectòria associativa passa pel sindicalisme estudiantil, la política juvenil, els moviment socials i l’escoltisme.
Ha publicat el llibre Tot el poder als joves! (Edicions Els Llums, 2013). Des del març de 2013 és president del Consell de la Joventut de Barcelona.

En la darrera Assemblea General del CJB vas ser reelegit com a president. Quina valoració faries d’aquest darrer any al capdavant del Consell?
Bé, tècnicament no vaig ser reelegit ja que, segons els estatuts del CJB, el compromís amb la presidència pot ser de fins a tres anys. El que passa és que intentem que sigui de dos perquè valorem positivament els relleus.
El darrer any va ser un any molt intens. Vam tancar el Pla Jove, el qual el teníem caducat des del 2010 i vam exigir a l’Ajuntament que es posés les piles.

Després d’aconseguir-ho, vam valorar que havia arribat el moment de reflexionar sobre nosaltres mateixos i fer un Pla Estratègic, on es posessin sobre la taula algunes de les qüestions i debats... que tenim mig abordats, sobretot entenent que el moment actual de crisi ha tingut un impacte entre l’associacionisme. Era un bon moment per valorar quin era el projecte del CJB i en què centràvem el nostre discurs. A banda de tots els projectes i campanyes que hem portat a terme en tots els àmbits, a nivell intern hem treballat en diversos temes com en una reforma d’estatuts, en ressituar alguns dels temes, com per exemple, la territorialitat o fent una valoració general. Tot això fen-t’ho sense que afectés a l’activitat del CJB i crec, que en la majoria dels àmbits, els objectius que ens havíem proposat els hem complert.

Personalment, quins són els reptes per aquest nou mandat?
Principalment començar a aplicar algunes d’aquestes reflexions que hem anat fent el darrer any i poder deixar la màquina el més refinada possible. He tingut molta sort, i les presidències que m’han precedit han tingut molt en consideració al CJB i està funcionant força. La meva incorporació ha estat en un moment òptim i això ens ha permès plantejar-nos com anar més enllà.
En aquest sentit, el meu repte personal és que en aquest any puguem treballar bé el tema del territori, intentar fer campanyes permanents on hi entrin els projectes i programes que tenim en cadascun dels eixos, com vam fer en el seu moment amb la campanya NO Claudiquis!. I a nivell més tècnic, gestionar d’una millor manera el temps. D’aquesta manera, espero que quan deixi el mandat, ho deixi amb la reflexió actualitzada per poder tirar endavant uns anys amb força.

Creus que existeix una distància entre les entitats i el CJB? És a dir, les entitats es senten partícips de les activitats del Consell?
En el cas del CJB no crec que existeixi una distància entre el Consell i les entitats. El que sí és veritat és que dins de les mateixes entitats existeix una distància entre les persones que estan a la direcció, les quals són les que tenen relació amb el Consell, amb altres persones que formen part d’aquestes entitats més a nivell de base.
No crec que hi hagi cap entitat que digui que el CJB vagi a la seva perquè nosaltres tenim uns grups de treball que són totalment vinculants, són la base de la nostra acció, es convoquen periòdicament, en tenim quatre durant l’any. Crec que al CJB tenim molt treballada la relació amb les entitats i el Pla Estratègic ens ha servit per continuar donant-t’hi voltes.

El tant per cent de joves associats és baix. Creus que la societat, l’administració, pot acabar fent un discurs on es digui que com que és baix no cal tenir-lo en consideració? Creus que s’està aconseguint una quadratura entre el Consell, les entitats, l’administració i els joves no associats?
Pel que fa a la joventut no organitzada, des del Consell s’està acabant de treballar en un campanya de visualització i foment de l’associacionisme. Per fer-ho s’han pensat diferents estratègies. Per una banda, una part del discurs d’aquesta campanya va dirigida a aquells joves d’entre 15 i 25 anys i que no estan associats. Un discurs per a que puguin veure que si s’enganxen al moviment associatiu poden canviar les coses. Per altra banda, un altre objectiu d’aquesta campanya és intentar sensibilitzar l’opinió pública. Una de les estratègies que s’han pensat és poder identificar algunes persones amb cert prestigi social, que en el seu moment formessin part del moviment associatiu, i que per tant, poden ajudar-nos a prestigiar la idea de la joventut associada.

Creus que els joves s’han associat més a causa de la situació que estem vivint?
El moviment associatiu fa trenta anys que està en crisi, sempre se li canta la mort. Per nosaltres és un somni que arribi un dia en què la gent associada, involucrada en algun projecte, sigui majoritària però segurament sempre serem una minoria. El que sí és veritat, és que en els últims anys, ha nascut un tipus de mobilització, en la qual hi participa molta gent que no té cap vincle associatiu, però que per qüestions puntuals, mobilitzacions concretes sí que s’incorpora en el debat públic. Aquest tipus de mobilització no té perquè ser contraposada amb la mobilització associativa, al contrari, és complementen mútuament.
Les taxes d’associació no han canviat de forma substancial en els últims anys. Pel que s’ha anat veient en les enquestes els joves associats, deixant de banda les associacions esportives, són aproximadament els mateixos. Sí que és cert, que en determinats àmbits, com l’educatiu, si que hi ha un cert increment. En aquest sentit, el CJB té una lògica de creixement poc especulativa, arrisquem molt poc, ara bé, quan ho fem, ho fem en ferm. Els projectes quan es consoliden, es consoliden. Segurament, que en altres moments el CJB hagi tingut més o menys entitats, però en la darrera Assemblea en van marxar quatre o cinc però en canvi, en vam incorporar tres o quatre de noves. Per tant, hi ha una regeneració i un manteniment en aquest tema.
Hi ha maneres complementàries de participar i hem de veure si algun dia podem trobar la manera de fer la síntesi.

Creus que ha crescut el pensament de que si la ciutadania està unida, es poden fer més canvis?
Una de les coses bones que ens ha portat la crisi, si és que hi ha alguna, són uns processos de consciència una mica més nombrosos dels que hi havia en temps de bonança. Ara, ens posem davant d’una cruïlla, en la que la necessitat de créixer no és simplement perquè vulguem fer un projecte més gran, sinó perquè veiem que s’estan movent moltes coses i hem de repensar quin és el paper que han de jugar les associacions.

A principis d’any, el CJB va presentar l’Informe de l’Estat de la Joventut 2013. Quina valoració faries de la situació que estan vivint els joves?
La crisi ha tingut un impacte molt gran en tots els àmbits de la població, però encara més en l’àmbit de la joventut.
És evident que l’atur juvenil s’ha convertit en una epidèmia, i se li ha de donar resposta. Val a dir, però, que com a CJB intentem ser rigorosos i sabem que l’administració no pot començar a crear llocs de treball de sota les pedres. Però si que se li ha de donar resposta, i aquesta ha de ser tornar a regular el mercat de treball, donar un gir en la estratègia econòmica i productiva. Som conscients que això no té efectes immediats, però mentrestant, hi ha algunes idees per començar a treballar-hi, com per exemple el tema de la garantia juvenil. El problema és com això s’aplica. Sí que està en mans de les administracions crear programes de reciclatge per a aquella joventut que va tenir un abandonament escolar prematur, poca formació... però s’està fent al revés. S’estan augmentant les taxes de matriculació.
En l’Informe parlàvem i analitzàvem tot això i a més parlàvem de la generació de l’exili, ja que segons les xifres s’han doblat els joves que marxen. Però, hem de tenir en compte que són joves que s’han empadronat. Però i els que han marxat però no ho han fet? El que hem intentat és posar sobre la taula un fenomen que cada cop és més massiu, però que l’administració no el reconeix. Des del CJB volem que s’analitzi aquest fenomen, hem posat sobre la taula la paraula exili perquè és una manera de sensibilitzar a l’opinió pública i intentar forçar al màxim a les administracions per a que actuïn.

Creus que aquest fenomen pot provocar que d’aquí uns anys hi hagi un buit generacional?
La qüestió de fons és aquesta. Per això des del CJB insistim tant en què des de les administracions s’estudiï aquest problema i comencin a fer una previsió de com garantir que aquests joves tinguin condicions de tornada. En aquest sentit, el CJB ha proposat varies línies. Des de la qüestió de l’atur juvenil, l’exili fins a la qüestió de l’inaccès a l’habitatge. Perquè quan parlem d’emancipació ho hem de relacionar tot.

Creus que els polítics tenen en consideració el fenomen sociològic que tot això repercutirà en la societat?
Crec que darrera hi ha un projecte de desmantellar l’estat de Benestar. Els joves som la primera generació precària de per vida. La feina de tota la vida s’ha acabat. Crec que tot això no és casual i que hi ha un programa de societat al darrera i els joves som la generació que ha tingut la mala sort de que ens hagi tocat. La generació que ara té 35 anys continua precària i que si res no canvia continuarà precària amb 40 anys. Llavors, crec que aquesta crisi comportarà un canvi en la societat.

Això comportarà que els joves no acabin mai d’assolir el procés d’emancipació.
L’evolució lineal ja s’ha acabat. Ara vivim en una roda, m’emancipo perquè tinc una petita feina, ara torno a casa els pares i torno a estudiar...

Això també pot afectar a la salut mental dels joves. El Consell de la Joventut de Barcelona està treballant en aquest tema?
Hi ha una part de salut mental i de salut emocional però també hi ha una part que, davant d’aquesta situació, necessitem un programa de reformes estructurals. Però, primer, això no es pot fer de manera immediata, segon, l’acumulació de forces polítiques no ens ho permet i tercer, tampoc no depèn dels àmbits de joventut. El que sí depèn dels àmbits de joventut i es pot aplicar de manera ràpida i costa pocs diners és el tema d’apoderar la joventut.

És una manera de donar una alternativa, de donar suport...
La societat que està naixent ara, amb tots aquests canvis de fons, va acompanyada d’un col·lapse polític que ha anat corrompent-se i si vol sobreviure necessita reinventar-se. Ha de ser capaç d’integrar espais d’organització ciutadana que també són democràcia i que avui no tenen capacitat de decisió.
La única manera de canviar la previsió de futur és diversificar les maneres de construir col·lectivament les apostes polítiques, és a dir, recuperar el sentit de la política que vol dir planificar i prendre decisions però per fer-ho hem d’incorporar nous agents.

El CJB juga un paper clau en aquest sentit.
La principal qüestió és com el sistema polític ho incorpora ja que l’actual sistema polític és molt hermètic. Hem de veure com fem que la posició de la joventut que se sent marginada però que és molt crítica en aquest moment, sigui activa políticament.
El poder polític formal, avui en dia està en el seu 100% dipositat en el sistema de democràcia representativa, el qual és necessari i segurament el necessitarem encara durant un temps, però cada vegada és més urgent complementar-lo amb altres formes de participació.