La supeditació a les polítiques financeres i l’ambició d’una societat mercantilitzada i economicista basada en la productivitat, el consumisme i la competitivitat prevalen per damunt dels principis i valors d’una societat humanista i de progrés en democràcia, benestar i justícia social.
Els moviments socials tenen raons suficients per prendre consciència de la seva situació social i política; manifestar el seu malestar, desencís i frustració; empoderar-se i defensar-se d’un sistema que l’ha dut a la situació crítica actual. Si els partits arraconen els seus ideals polítics per aconseguir el poder o posar-lo al seu servei, també els ciutadans deixen de banda els partits per prendre les seves decisions col·lectives de forma assembleària.
Els joves, compromesos i emprenyats necessàriament, han mostrat fins ara la seva capacitat de dialogar constructivament, debatent i discrepant quan ha calgut, gestionant la seva acció sense violència, sensibilitzant a l’opinió pública i eludint la pressió tant dels arrauxats com de l’ordre públic que ha utilitzat arguments poc convincents. Governar, en una societat avançada i de canvi com la nostra, no és tan sols manar i controlar. Els governants, elegits per a ser representants de la voluntat del poble, han de tenir la capacitat d’interpretar i prendre les decisions adients per governar democràticament sense violències o actituds autoritàries, impròpies del moment, justificant-les amb excuses banals.
Les veus més racionals i amb visió de futur propugnen la necessitat d’apropament entre tots els sectors implicats en la ineludible transformació social: ciutadans de base, governants, sindicats, indignats i empresaris han d’apropar les seves posicions i els seus interessos i posar-los al servei dels principis i valors comuns. Fins el moment són pocs els esforços que es poden observar en aquest sentit.
Ni els joves, ni les polítiques públiques que els hi donen suport, ni el moviment associatiu han de permetre fer ni un pas enrere en la lluita contra la precarietat, l’abús de poder o les condicions que li han de permetre emancipar-se, treballar i confiar en un projecte de vida dignament. Si algú no ho té ben present, sàpiga que els joves, com ho han fet sempre, seguiran mobilitzant-se, avui a les places o demà en altres llocs, per defensar els seus drets i els seus ideals i trobar el camí per posar fi a aquesta situació injusta sense permetre que, els que l’han provocat amb l’especulació o la corrupció, segueixin reproduint els mateixos esquemes que els hi garanteixen mantenir els seus privilegis.

Editorial Papers de Joventut, número 117