Opinió

Són, ells, un dels eixos claus no reconeguts de la crisi econòmica; la ignorància d’aquest fet i el poc interès demostrat en resoldre’l tindrà ineludibles conseqüències individuals i col·lectives.
El moviment associatiu juvenil de Catalunya ha estat, des de la transició, un exemple d’emprenedoria i promoció; juntament amb les administracions públiques, han creat, participat i lluitat per aconseguir unes polítiques de joventut per assolir fites socials, culturals i laborals i realitzar plans conjunts en favor d’un benestar social que es sega avui de soca-rel. Una de les fites aconseguides en aquests trenta anys ha estat la creació, dins els nous filons professionals, de la formació de monitor/a i director/a de temps lliure amb un cert nivell de formació especialitzada i amb una titulació homologada per la Generalitat de Catalunya.
L’oficialitat de l’educació en el lleure en la seva incorporació a les Qualificacions Professionals i l’emissió de Certificats de Professionalitat i de la seva incorporació a mòduls formatius obren un ventall de possibilitats i oportunitats a aquesta formació, una d’elles el reconeixement a la incidència social que té el lleure infantil i juvenil, sovint menys considerat, i la constatació de la feina ben feta per part del sector.
Els moviments associatius d’educació en el lleure, la Direcció General de Joventut i les escoles de formació han tingut en comú la voluntat que la formació d’educadors en el lleure fos una escola de valors de professionalitat indiscutible, tot i que en el major dels casos ha estat de caràcter voluntari. La professionalització d’aquesta formació obre moltes possibilitats d’ocupació a molts joves en situació difícil d’incorporar-se en el mercat laboral.
Els nous cursos promoguts pels serveis d’ocupació, lluny de deixar-los a la llei del mercat, han de mantenir els valors que han promogut el seu creixement, la seva renovació i el seu reconeixement professional i són les escoles, que ho han fet possible fins ara, les millors garants d’aquest objectiu que esperen ser reconegudes com a centres autoritzats per seguir progressant en aquesta formació professional i ocupacional.

Editorial de Papers de Joventut, número 122



		Els joves, un punt clau per sortir de la crisi
	El president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Pau González,” reivindica el paper central dels i les joves en la societat d’avui, una societat que viu una fase històrica de regressió social i de crisi”. Malauradament, els joves ja tenen aquest paper central però no ho és en el sentit desitjable, formen part del més del 50 per cent d’atur, amb la impossibilitat d’emancipar-se, trobar una habitatge digne i portar a terme el seu projecte de vida.
Són, ells, un dels eixos claus no reconeguts de la crisi econòmica; la ignorància d’aquest fet i el poc interès demostrat en resoldre’l tindrà ineludibles conseqüències individuals i col·lectives. El moviment associatiu juvenil de Catalunya ha estat, des de la transició, un exemple d’emprenedoria i promoció; juntament amb les administracions públiques, han creat, participat i lluitat per aconseguir unes polítiques de joventut per assolir fites socials, culturals i laborals i realitzar plans conjunts en favor d’un benestar social que es sega avui de soca-rel. Una de les fites aconseguides en aquests trenta anys ha estat la creació, dins els nous filons professionals, de la formació de monitor/a i director/a de temps lliure amb un cert nivell de formació especialitzada i amb una titulació homologada per la Generalitat de Catalunya. L’oficialitat de l’educació en el lleure en la seva incorporació a les Qualificacions Professionals i l’emissió de Certificats de Professionalitat i de la seva incorporació a mòduls formatius obren un ventall de possibilitats i oportunitats a aquesta formació, una d’elles el reconeixement a la incidència social que té el lleure infantil i juvenil, sovint menys considerat, i la constatació de la feina ben feta per part del sector. Els moviments associatius d’educació en el lleure, la Direcció General de Joventut i les escoles de formació han tingut en comú la voluntat que la formació d’educadors en el lleure fos una escola de valors de professionalitat indiscutible, tot i que en el major dels casos ha estat de caràcter voluntari. La professionalització d’aquesta formació obre moltes possibilitats d’ocupació a molts joves en situació difícil d’incorporar-se en el mercat laboral. Els nous cursos promoguts pels serveis d’ocupació, lluny de deixar-los a la llei del mercat, han de mantenir els valors que han promogut el seu creixement, la seva renovació i el seu reconeixement professional i són les escoles, que ho han fet possible fins ara, les millors garants d’aquest objectiu que esperen ser reconegudes com a centres autoritzats per seguir progressant en aquesta formació professional i ocupacional. Editorial de Papers de Joventut, número 122